Extasis, en directe. Actuació de 1986. Vol 1

Be despres de molt de temps, un colega, Visent, parlant amb ell per a que en deixara retalls de premsa, fotos i memorabilia del la seva col.lecció particular, em va dir "Tinc una cinta video, ha on eixes tu, tocant a Libanés, i tambe i han altres grups, com Magia Negra i Extasis.

Quan em va pasar la anomenada cinta, vaig pasar el troç de video a l'ordenador, i de moment tinc treballada la part que ix Extasis, i creec que com a document historic, no te preu. La image i el so es horrible, pero es nota la força i la personalitat, d'un dels millors grups punkies valencians del vuitanta.

Jo tan sols feia un parell de mesos que ja no formaba part del grup, i había format un altre anomenat Libanés (Mes avant posaré la part de Libanés), i Visent Fons a la mili, i Juan Manuel, acavaba de deixar el grup.

object width="425" height="344">

La formació d'aquesta actaució era Toni al Baix, Charli a la veu, Bob a la guitarra, Katy al teclat, i Cesar a la batería, que per cert va fer el debut eixa nit.

El video el va gravar Jaume, despres ens va donar cintes a tots el grups, i tambe li feia una xicoteta entrevista a algun dels membres de cada grup. Aci l'entrevista es amb Toni. Esperant que vos agrade l'article, vos convide a fer algun comentari sobre el grup.

Metall i So. 15 aniversari.Video-clip de l'entrevista

Anit 30 d'ocubre del 2009, els components de Metall i So, celebraven el seu 15 aniversari als escenaris, amb una actuació a La Bombonera.

Com a la actuació no varen poder anar, despres de les proves, es van deixar entrevistar i en el video-clip, ens comenten quatre cosetes.



Esperent que encara tinguen corda per a rato, els desitjem feliç Aniversari.

Joventut: Diví Tresor. Un article de Rocío Matamoros.

Rocío Matamoros Valdés

Farà uns mesos, si fa no fa, estava a Xeraco en la inauguració de pintura de Christian Miñana, pintor de Benifairó, xarrant, com és habitual en este tipus d'esdeveniments. Es va anunciar que hi havia un concert de rock and roll amb el cantant de Tavernes Pepe Galleta. Tots els presents vam dirigir les nostres mirades als músics que ja començaven a tocar, no obstant, jo, sense parar atenció a la música, em vaig quedar absorta mirant al bateria, es pot dir que era l'únic instrument que estava sentint. Vostés, és clar, sense cap explicació pensaran que era súper guapo, atractiu o quelcom així. Però el que em va sorprendre és que era un xiquet, xicotet, graciós i que tocava molt bé per a la seua curta edat. Li vaig fer moltes fotos i quan van acabar em vaig acostar a ells per a preguntar pels seus pares i felicitar-los. Per descomptat va eixir al meu encontre un pare molt orgullós (Pep Galleta) Em va contar que el seu fill Elvis Armengol Donet estudia 4t curs de primària, juga amb la psp, li agrada la tele i divertir-se amb els xiquets de la seua edat. Juga també de porter en l'equip U D de Tavernes Benjamí B.

Elvis Armengol, batería de Blue Hotel

No obstant des de molt xicotet li va interessar la música, per la qual cosa els seus pares el van posar a estudiar des dels quatre anys. Compta amb llenguatge musical de 2n i 3r de percussió. Actualment ha decidit, per anar un poc aclaparat, prendre's un descans i continuar només amb les classes de percussió amb un professor particular. Elvis ens conta que es divertix molt tocant en casa i en els concerts amb son pare, al qual acompanya amb la bateria, des de fa ja dos anys en la setmana cultural de CEIP Magraner i que podrem tornar a veure enguany. També van tocar en les festes del poble en la nit de rock enguany passat.

Blue Hotel, a la casa de la Cultura a Xeraco
a la inauguració de l'exposició de Cristian Miñana

A partir de llavors he preguntat, ací a Tavernes, a molts jóvens per les seues aficions, arribant a sorprendre'm per la quantitat de coses que fan. Van des dels que li agrada cuinar, cuidar les plantes, ballar (Jump Style, Tecktonic, etc.), cantar, pintar, llegir, arts marcials, esports, informàtica i moltes més. Això sense comptar que els agrada molt dialogar entre ells de política, música, esports, educació, cultura, etc. Tenim una joventut activa, plena d'aficions i nosaltres els majors sempre dient que estan desmotivats i no els agrada fer res. Tal vegada els pares de tots estos xicots estarien contentíssims si el nostre Ajuntament els prestara més atenció i els donara oportunitat de demostrar el que saben fer, per què els agrada, per què els interessa, i enfocar els actes culturals un poc més cap a ells, com ara, amb concursos de ball, cuina, pintura, debats juvenils de problemes socials d'actualitat, enquestes, etc. Per descomptat en un ambient juvenil i jovial, és clar, on foren prenent confiança en ells mateixos i inclús fer de les seues aficions una professió.


Este article està destinat a felicitar tots els jóvens que complint amb les seues obligacions pròpies de la seua edat, tenen temps i ganes de fer coses noves inclús sense cap suport fora de l'àmbit familiar i instar-los a alçar les seues veus perquè puguem sentir-los.


I per descomptat Elvis, esperem veure't sempre amb eixe esperit lluitador alegrant la cara dels teus pares i de tots els que hem tingut el gust de veure't i sentir-te.



PD.- Esperem tindre més articles de Rocío al blog i agrairli el article en nom del batería del grup Blue Hotel.

Rocío Matamoros, una artista a la Valldigna.

Se ha comentado alguna vez, que detrás de todo pintor, se esconde siempre un poeta; cosa, por otra parte, nada sorprendente, si tenemos en cuenta que, independientemente de la rama del arte escogida, todo artista, guardará siempre algo en común (en sus gustos, en su carácter, en sus amores, en sus odios…) con sus colegas en las otras disciplinas.

Si todo esto es así, Rocío Matamoros Valdés es una prueba más que evidente de la veracidad de tal afirmación, ya que, después de haber dado a conocer al público, su obra pictórica y escultórica, ahora nos ofrece una recopilación de muchos de sus poemas y relatos escritos a través de los años.

Rocío Matamoros nació en México D. F. de padre español y madre guatemalteca. Sus padres, intelectuales y artistas polifacéticos, le inculcaron, lógicamente, ese amor al arte y la literatura que siempre parece haber acompañado la vida de esta mujer.

Después de haber pasado su infancia en Venezuela, su familia se trasladó a Madrid, donde estudió en la Escuela de Artes Aplicadas y Oficios. Los avatares de la vida la llevaron, ya casada, a trasladar su residencia a diferentes lugares del norte de España. Lugares que dejarán una profunda huella en esta artista de carácter soñador y apasionado. Esto y, sobre todo, la muerte de su padre, periodista, pintor, escultor, profesor y gran maestro para su hija, la alejarán del mundo del arte; aunque no del todo, ya que el encargo de unos cuadros para restaurantes chinos (país muy próximo sentimentalmente a nuestra artista) le hacen recordar su verdadera vocación. Pero no será hasta el año 2000 cuando decide terminar sus estudios –hasta ahora inconclusos– en la Escuela de Artes Aplicadas y Oficios de Tenerife, ciudad donde había fijado, poco antes, su residencia.

Una vez terminada su carrera, empezará a pintar de nuevo y a presentarse a diferentes concursos canarios de escultura. Entre los cuales podemos destacar el concurso sobre Deportes Canarios, patrocinado por el Gobierno de Canarias, del 2002, la Muestra de Formación Profesional del 2002 de Santa Cruz de Tenerife, la exposición de alumnos de la Escuela de Arte “Fernando Estévez”, también en Santa Cruz, la exposición de alumnos de la Escuela de Arte “Fernando Estévez”, el primer concurso de la Asociación de Escultores “Canarte”, en pro de la mujer rural, 2002. También por esta época presentó por primera vez algunos de sus trabajos literarios en diferentes certámenes de poesía y narrativa. Concretamente al Concurso de Poesía “Julio Tovar” y al Concurso sobre la Violencia de Genero, patrocinado por el Instituto Canario de la Mujer

Realmente, podríamos calificar su vida artística en esta etapa de, si no intensa, sí al menos muy activa; ya que también dio clases de títeres durante un año e hizo dos representaciones en un colegio público. Y esto nos lleva a hablar de otra de las facetas de Matamoros, que no sabemos si sería justo tildar de menor: el teatro. Ya de pequeña conoció este fascinante mundo, de la mano de su padre, que fue director teatral y gracias al cual, llegó a participar en pequeños papeles. De esta temprana semilla le quedó una afición permanente a la lectura de todos los dramaturgos, especialmente los clásicos. Y también a su escritura, como se muestra precisamente en este libro con “Un día cualquiera”, obra breve en seis actos, donde se resumen, en palabras de la propia autora, la monotonía, el hastío, el cansancio de una pareja sin amor.

Pero no será hasta el año 2006, y con un nuevo cambio de residencia (esta vez en un pueblo de la costa valenciana), cuando empezará a exponer su obra de cara al público. Lugares como la Casa de la Cultura de Benifairó de la Valldigna, la sala de exposiciones del Casal Jaume I de Gandia, el Café-Pub “Magik Natura” de Tavernes de la Valldigna o el Bar-Galería “La Hemeroteca” de Madrid.

Con la publicación de este libro, Rocío Matamoros Valdés nos muestra su carácter, un poco a la manera renacentista, de artista completa y polifacética. La literatura, como ya se ha dicho, ha acompañado siempre la vida de esta mujer, y fue durante su infancia venezolana cuando le publicaron su primera poesía en la revista Kena, cuyo gerente y maquetador era su propio padre (también existía una sección juvenil llamada “Kenita” en esta revista venezolana a cargo de su madre Theresa Valdés). De todo esto le quedó a la pequeña Matamoros (la menor de tres hijos) una afición, que nunca perdería a la lectura (esencialmente novelas) y a la escritura; aunque no ha sido hasta ahora, cuando por fin se ha decidido a dar a conocer al público lector, parte de su obra escrita.

A pesar de todo lo dicho hasta ahora, creemos que no debería pensarse que estamos ante una persona ensimismada para la que no existe otra cosa más que su mundo interior, ya que esta mujer ha confesado en múltiples ocasiones que para ella el arte es tan sólo una forma de vida, de ver o interpretar las cosas, que no debe acaparar el resto de actividades del ser humano; ni menos aun reducir el tiempo necesario para disfrutar de cosas tan queridas para Rocío Matamoros como leer, caminar, viajar, escuchar música o dedicarse a la familia.

En todo caso, lo que sí nos parece seguro es que Rocío Matamoros Valdés nos parece una artista a tener en cuenta en todas las diferentes creaciones que emprende y emprenderá. Una artista tan original que es capaz de interpretar cualquier realidad en algo único e intransferible. Una artista, cuya mirada llena el mundo –y también al público que contempla su obra– de magia, belleza, miedo e incertidumbre. Seguiremos con interés e impaciencia su futuro desarrollo artístico.

La bombonera, programació d'Octubre del 2009

Els xicots de la Bombonera, ja tenen preparat el cartell de la programació del mes d'octubre, al local mes marchos de la Valldigna.

Perversiones, Xacra, Distrito i el mereixcut homenatge a Metall i So. Mes endavant, no faltará el homenatge a un altre distinguit grup de la Vall.

Honey Don't, la vella canço de Carl Perkins, en versió de Blue Hotel

El día 25 de juliol del 2009, el grup Blue Hotel va tocar al Cafe Bikini, de la platja de Tavernes de la Valldigna, i que com no es va poder fer cap de video, de les fotos i una cançó, he fet un video-clip.

La canço es Honey Don't, de Carl Perkins, gravada als estudis Sun de Memphis als anys 50, despres versionada per els Beatles, al seu Lp The Beatles For Sale, de l'any 1964, i la cantaba Ringo.



Nosaltres la varem gravar al assaig, amb una xicoteta gravadora digital.

A la actuació al Cafe-Bikini, varem tindre l'honor, de contar amb la col.laboració d'Alicia, Maite y Jose "Basso", cantant alguna cansoneta. Un agraiment del grup per a ell i elles.

Blue Hotel, en directe al Cafe-Bikini, platja de Tavernes

Alli estarem fent rock and roll, jo Pep, a la guitarra i veu, Luis Roig al Baix i Elvis Armengol a la batería. Espere que gaudiu, d'una bona sesió de rocanrol.

Concursos de rock? no, gracies.

Aquest matí, he mirat el meu hotmail, i tenia un e-mail al meu myspace, a on una sala de concerts, em convidaba a apuntarme al seu concurs de rock, que promocionaba junt amb uns estudis de gravació. No estic ja molt interessat en estes coses, però ja que s'han molestat en enviarme-ho, m'he he dit vaig a llegir les bases.

Com totes les bases dels concursos, era per a grups novels, que no tingueren un treball al carrer, dintre d'una discogràfica. Es demanen tres cançons inèdites del grup, i la organització pot fer l'us que vullga d'elles.
També demana que per favor no intentem agregar-los al nostre myspace que ells quant estigam ja apuntats ens faran eixir al seu myspace-amigos. Fins ací en pareixia tot prou correcte, però en el següent apartat em diu que per apuntar-me tinc que passar una selecció, i abans tinc que amollar 6 euros, i si em seleccionen per a les eliminatòries tindre que amollar 45 euros més, apart de que si em seleccionen, tindre que anar al local a tocar , i segurament serà debades. I el premi és grabar tres temes al estudi de grabació, d'un dels tres fer un videoclip.

Em pareix que estos volen promocionar lo següent:

PRIMER.- El local s'asegura dos o tres mesos, actuacions de grups debades, totes les setmanes
SEGON.- El estudi també es promociona.
TERCER.- Segurament ja tindràn un grup guanyador, i que voldràn promocionar.

Tot aixó voldràn que ho pagen els grups inscrits i els colegues dels grups participants que vagen a vore'ls.
Aixó de la crisis fa que alguns sabuts, intenten traure rasquit, de les ganes dels grupets de tocar i ensenyar la música que fan.
Per aixó vos dic, si eu de pagar no s'apunteu a cap de concurs.
CONCURSOS DE ROCK ? NO, GRACIES

JOHN FOGERTY de gira por España

John Fogerty de gira por España. La primera vez que el guitarrista,cantante y compositor de la Creedence viene a tocar por España. Un Monstruo del rock and roll, que con su grupo a mediados de los sesenta, se hinchó a vender singles como el kiko.

Canciones como Proud Mary, Suzy Q (los disc-jockeys, la ponían entera en las discotecas, la versión larga), Bad Moon Rising, Green River.

El es de San Francisco y con su música nos transportaba al Sur, con sus tejanos y camisetas de leñador. Abandono el grupo por discrepancias con los demás y problemas con el jefe de Fantasy, su sello discografico. Parece ser que todo el dinero ganado, fue a una cuenta a un paraíso fiscal, y el menda se hizo con todo.

Estuvo muchos años que en sus conciertos no tocaba canciones suyas del grupo para que Van sandz no cobrará royalties. Hasta que en una actuación de Taj Mahal, salió con Bob Dylan, George Harrison y otros a hacer una jam y le dijo Dylan, por que no tocamos Proud Mary, la gente se cree que es de Tina Turner.A partir de aquí en sus conciertos no faltan esos viejos temas.

En julio, en Murcia, Barcelona ,Madrid y en otra ciudad española.

A mi me gusta esta mucho, GREEN RIVER

Adeu d'un gran music, ANTONIO VEGA

Avui al mig-dia cuan estava preparantme el berenar per anar a currar, en les noticies, una noticia m'ha fet deixar la feina que estava fent i escoltarla. Antonio Vega, despres d'un mes de internació, avui moría al hospital Puerta de Hierro, de Madrid.

Excelent músic y compositor, va formar part del grup Nacha Pop als anys 80, composant la canço CHICA DE AYER, considerada com un icón del pop espanyol d'aquesta década, junt al seu cosi Nacho.

NO conec molt d'ell, ni en el grup, ni despres en la seu carrera en solitari, tan sols recordarlo avui amb un video. Descanse en pau.



Al fil de aquesta noticia, em ve una al cap, d'una catastrofe aerea al anys 50 als EEUU. Era el dos de febrer de 1959, despres d'acabada l'actuacio de eixa nit, Buddy Holly, Big Bopper Richardson i Ritchie Valens, van agafar un avió per a que els portara al próxim poble de la gira. Feia fred i l'autobus de la gira, tenia estropeada la calefacció, per aixó lo de l'avió. NO va plegar mai al seu destí, es va estrellar en un camp de dacsa d'Iowa. Eixe día va morir el rock and roll. El record per als tres.

PERKMETALL SEXTET. Actuació a la Casa de la cultura de Tavernes de la Valldigna

El próxim dissabte 9 de maig, a la casa de la cultura de Tavernes de la Valldigna, actuació del grup valler, METALLPERK SEXTET, ales 20:00 hores.

Grup format per membres de la banda de música de Tavernes de Valldigna, amb un repertori molt ampli de standarts de jazz, swing, boogie i fins i tot versions dels Beatles.

Jim Mccarthy band

Video d'una actuació al any 1993, de la Jim Mccarthy Band, al pub Tavern Station de Londres.
Jim Mccarthy es el batería, que en els anys 60 va formar part del grup The Yardbirds, amb companyia de Eric Clapton y Keith Relf.

Varen tindre un parell de exits antes de que Eric Clapton deixara el grup, un dels temes era Heartfull of Soul i l'altre For Your Love. En el video de dalt, vaig fer jo la grabació amb la meu camera.La data es el set de juliol de 1993. La xicona deu de er colega dells(espontenea), y el guitarriste que fa el solo, no er habitual del grup, segons en va comentar ell mateixa, que eixe día l'havien llogat per anar ahi. La canço no se com es diu, es un rithm'n'blues.

Açi teniu el Yardbirds;





Disfruteulos, i avore si a la próxima entrada, tinc un document espectacular del any 1993, de gent del poble que escomençaba i ara encara toquen, alguns en orquestres o algun grup de blues.

christian miñana. Exposició a la casa de la cultura de xeraco

Ja tenim aci el reportatge del día de la inauguració, que per cert va estar molt mogudeta,en presencia del alcalde de Xeraco, concejals, gent de Benifairó, de Tavernes, de Xeraco etc. etc..

Apart del día de la inauguració, tenim noticies de que es visitada tots els dies per nombrosa gent. Ben organitzada per la técnica de cultura, Mª José Muñoz, amb l'ajuda Christian i Estela, va ser una inauguració diferent.

actuació de DOS DOSIS a PADUR

Bo, ja s'han acabat les falles i anem cara Pascua, i per a que no ens dormim, un dels grups mes potents de la Vall ens fará una actuació a la platja, Padur, este proper divendres 27 de Març.

Grup format per Bolik(Guitarra i veu), Basso (Baix i veu), Saleta (Guitarra), Gali (Guitarra) i Txino(Batería). En un repertori propi i alguna versió de grups com Barricada, plantejen el rock com una via alternativa per a dir lo que senten. Rock potent, guitarres fortes, baix molt marcat, i com no un fenomen a la batería.

Ja tenen un cd per el carrer, i estan preparantne un altre. A mi personalment la canço que els defineix desde el meu punt de vista, i per supost la que mes m'ha agrada es DE REOJO, tota una invitació a que no et fies de ningú.

Bo el divendres, si l'autoritat no ho impedix,Que dios reparta suerte.

BLUE HOTEL Y CHRISTIAN MIÑANA A XERACO

ROCK EN FALLES 2009

Ja esta aci el cartell de falles, amb grups del poble. La moguda será este proper diumenge
15 de març. Sort per als grups participants i per a les falles organitzadores, que tingen una bona
nit i es torne a repetir mes assuvint.

BLUE HOTEL Y CHRISTIAN MIÑANA A XERACO

Vos esperem el proper divendres per a la inauguració de la exposició.

Performance del grup a la Casa de la Cultura de Xeraco

a

El proxim divendres día 13 de Març, a la Casa de la Cultura de Xeraco, es barrejaran la pintura de Cristian Miñana i el rock and roll de Blue Hotel.
El artista de Benifairo de la Valldigna, inaugurara la seu exposició de cuadres , i tindra lloc a la mateixa sala, un pase de rock and roll.
El grup presentara la formació de trio amb Pep Galleta a la guitarra i veu principal, Luis Roig al baix i Elvis Armengol a la batería i veus de apoyo. No obstant tambe pot ser apareixca algun o alguns convidats de luxe.

El repertori es basara amb vells temes de Little Richard, Chan Romero, The Beatles, Gene Vincent, etc etc.

La inauguració es preveu per a les 19:30 hores de la vesprada, escomençant la performance en qualsevol moment.

HAYDEN THOMPSON - Love My Baby

The Cramps - You got good taste + All women ared bad (with lyrics)

LOQUILLO Y ALASKA ....... EL RITMO DEL GARAJE 20/10/1983

Los Rebeldes - el rock del hombre lobo

primicia informativa sobre los locos del desvan

Avui dilluns han entrat a gravar els xicots del desvan, 5 temes tenen pensat parir al estudi de Suso. Aquesta setmana toquen en Xativa, al Bluesman club. DE moment a ells tambe els afecta la suspensió de concerts al Magik, tenien previst tocar el 7 de març, de moment tot parat. Avore que tal els ix la gravació. Sort.

noticies del Magik

Per raons estructurals les actuacions de BLUE HOTEL y P-BUS, queden ajornades de moment. Si es reprenen ja es fará saber.

P- RRAKOS PARA ELISA

document historic dels p-rrakos Unica actuació del Charly amb els p-rrakos, varem assagar un parell de setmanes antes de l'actuació en Simat.Va ser el primer día que varem interpretar San Roro, tal com es fa ara. Pep i jo soliem tocar San Roro de forma popular i jo li vaig posar la música de rock inspira en la canço de Billy the kidd and the pirates, SHAKIN ALL OVER. Les dos primeres estrofes estan tretes de la canç0 popular San Roro i les altres tres les vaig inventar jo. Aci estem tocant una versio clasica, que un grup Heavy la tocaba, pero ara no recorde quin grup era. Tambe feiem una versio dels CLASH, que jo li vaig fer una adatació en castella, la canç0 li vaig posar Cuando hacemos el amor(Should I stay, Should i go).

Fotos dels P-RRAKOS AL MAGIK

fOtos de l'actuació dels P-RRAKOS del dia 31 de gener al Magik
Pirulo amb Bolik

Pepe Trueno i Pirulo

PIRULO

Johnny Flare i Pep Panete

La Granja de Maggie al Magik

Bueno este proper dissabte 7 de febrer, li toca als Maggies. Amb Fernando i Ricardo a les guitarres, Pepe Gimeno al baix, Enrique a la veu, David Fons a la viola (no el ting confirmat) i Vicen Grau a la batería. Grup que sona compacte i que han ampliat la base del seu repertori no ceñyinse a una decada o artista en concret, afegint temes en castella. Els seus components ja tenen el cul pelat, com diria un home de l'horta, de anar per dalt dels escenaris. Bo pues ja eu sabeu el dissabte que ve LA GRANJA DE MAGGIE, al MAGIK.

P-RRAKOS AL MAGIK

Este proxim dissabte, dia 31, de nou els P-RRAKOS en acció, i supose que ens deleitaran amb una bona P-RRAKÁ. Per al qui no eu sapiga vaix a presentarlos avui: a la batería Johnny Flare( tot un gentleman)al baix Pep Gimeno(incombustible)

, a la guitarra ritmica, Bolic(poderos), a la guitarra solista
Pep Dos Trastes Mafe (L'inimitable TRUENO) i a la veu Pirulo (ahi partinse la cara en l'escenari)

Tambe ens tocaran alguna cançoneta nova que estan preparanse. Ja ens veurem alli.

noticies del Magik

El passat dissabte 24 de gener estaba programada l'actuació de Metall i So, pero per uns problemes d'afonia de Bernardo, que li impedien estar al cent per cent es va decidir suspendre l'actuacio. Y el grup valler Madame X es varen encarregar de que el show continuara. Tan sols falta arreplegar dates i material i ens farem resó de dita actuació. Comentar que el video-clip de Madame X pareix que estiga agradant prou per la xarxia. Fins prompte . Pep

Madame X La Mama (tú tocà-li)

Ja tenim montat el video-clip de Madame X.

METALL I SO ACTUACIÓ AL MAGIK

Metall i So, obrint l´any d´actuacións al MagiK. Com diu el cartell, els 30 primers consumidors rebran un cd del grup. Com sempre els xicons continuen innovant, aixo vol dir que encara tenen corda per a rato. Bon rock dur i en valenciá. Baixarem avore com estan d´energía.

EXTASIS ALS SEQUERS.

Sento va dedica pa tu. Esta foto ens la varen fer per a un cartell pa una actuació a CHOCOLATE, pero al final varem triar una que estavem a una fabrica de marbre(la del Poll), tambe anivien fotos a la porta del Cementeri. Eixa caseta estava en lo que ara es la urbanitzacio del sequers de Tavernes. Estes fotos ens les va fer Ramon(Foto-estudio-Ramon). Es de 1986.

madame x

Madame X uns del grups de rock
de Tavernes de la Valldigna. Una foto al local d´assaig. De esquerra a dreta estos son els compònents
Carlos a la guitarra
Pirulo a la veu
Javi a la bateria
Llorens al baix
Avore si els arregle prompte un video-clip a base de fotos amb una canço del grup

noticies de actuacions al pub MAGIK:

24 de gener 2009 METALL I SO
31 de gener 2009 P-RRAKOS
7 de febrer 2009 MAGGIES
14 de febrer 2009 BLUE HOTEL
21 de febrer 2009 P-BUS
27 de febre 2009 DISTRITO FEDERAL

De moment es tot lo que ens te preparat Joanfran per a este principi d´any. Pareix que vol donarli kaña al 2009.

Intentare aportar fotos, entrevistes i material de totes les mogudes.
A

lucille - elvis

elvis tocando la bateria,

baby lets playhouse

ROCK AND ROLL