Elvis & The Blue Moon Boys, una ullada a la maquina del temps

Aquest Divendres passat, vam entrar (Ali i jo) a la casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, i eren les 21:58 hores de la nit, del 17 de maig de 2013, i poc de mitja horeta després, en quant es va obrir el teló de l'escenari coincidint amb les paraules de Ed Sullivan, ens varem trovar a qualsevol nit de l'any 1954, de qualsevol tuguri o pista de ball americana, amb els acords de la cançó de Carl Perkins, Blue Suede Shoes, amb que va començar l'actuació.

Per a mí una nit màgica per un principal motiu, el rocanrol antic, es va desenvolupar molt bé als escenaris de teatres xicotets a tot arreu de la geografia americana, i pareixia que estavem dins d'una película deixa època, a on els grans artistes del rock and roll van obrir la porta al que vindria anys després amb l'explosió Beat dels anys seixanta.

L'espectacle d'aquestos "MUSICS", tracta la primera època del rei del rock, Elvis Presley, quan acompanyat  per Scotty Moore (Guitarra elèctrica) i Bill Black (Contrabaix) es van patejar tot el circuit de bars, pistes de patinatge, boleres i fires de la zona de Memphis, Nashville, Texas, Arkansas, etc. Podriem dir que està representada a l'espectacle, l'època Sun Records, amb una alta qualitat musical i interpretativa dels tres artistes vinguts de Catalunya.

Cançons com Good rockin tonigth, Love me Tender, Heartbreak hotel, Lawdy Miss Clauddy, Tutti Frutti, Maybelline, etc.,  van estar molt ben ejecutades, i a mi em va semblar, que moltes d'estes diferents versions, també les hagueren pogut fer Elvis, Scotty i Bill, a les seues actuacions, a l'hora d'improvisar. 

Per al final van deixar la cançó de Big Joe Turner, Shake Rattle and Roll !!, que per cert em van dedicar, convertint-se en un final apoteòsic, amb una de les cançons, pot ser amb més força de les que Elvis va fer en aquella primera època, en directe.

Ara passaré a presentar als artistes que van encarnar a Elvis & The Blue Moon Boys;

En el paper d'Elvis i guitarra acústica, Santi Fernández, molt acertat amb la veu del rei i la guitarra acústica, i la part teatral que li pertocaba.

Al contrabaix com a Bill Black, Jos García, un músic total, podriem dir, perque toca el contrabaix i la guitarra com els millors, apart de altres instruments que no venen al cas. En la seua part teatral, per a mi va desenvolupar el caràcter bufó i marxós del contrabaixiste d'Elvis.

A la gretsch, o siga Scotty Moore,  Moi Vázquez, altre músic com la Copa d'un Pi, ejecutant magistralment els solos de les cançons del Rei.

Remarcar la qualitat vocal dels tres, una flipada.

I ens falta per anomenar a l'encarregat del so d'eixa nit, el músic local i tecnic de so Suso Meló, que va fer que a l'escenari els músics es trovaren a gust i a les butaques la gent gaudira del millor so dels anys 50.

En definitiva, una nit de rock and roll majestuosa. Si teniu ocasió de vore a estos xicots, no seu pergau, paraula de rocker.

Pep.